Trist inici de la Festa Major de Montmeló de 2010.
El terrible accident d’ahir a la nit a l’estació de tren de Castelldefels ha marcat aquest Sant Joan a tot Catalunya i l’inici de la Festa Major a Montmeló.
En conèixer la declaració de dol oficial a tot Catalunya feta pel President de la Generalitat i després de valorar-ho amb la resta de grups polítics de Montmeló i parlar-ho amb les entitats del poble, hem decidit suspendre les activitats previstes per al dia d’avui a la Festa Major de Montmeló.
El correfoc dels diables el farem el dia 9 de Juliol al vespre, i el pregó de festes que havia de conmemorar els 25 anys del Club d’Escacs Montmeló es farà el dia 10 coincidint amb el sopar de fi de Festa Major.
A les 21:30 tots els regidors de l’Ajuntament hem fet un minut de silenci a la Plaça de la Vila, acompanyats de molts montmelonins i montmelonines.
He sentit aquesta tarda, però, com alguns es queixaven per aquesta cancel·lació i criticaven l’Ajuntament. "Total, per uns irresponsables", he sentit que algú deia… Jo mateix he tingut una primera impressió de què podia ser exagerat cancel·lar els actes. Però després, pensant…
Dos coses al respecte:
- Qui no hagi comès un error a la seva vida; qui no hagi comès una imprudència; qui no hagi tingut un moment d’inconsciència una nit de Sant Joan, que tiri la primera pedra. Aquests 13 nois han pagat aquesta imprudència amb la seva vida. Podrien ser amics, o coneguts, o familiars. De fet es tracta de la nostra mateixa línia ferrea i podrien haver estat, tranquilament, ciutadans de Montmeló. De tota manera, estic segur que els qui han pensat això si s’ho pensessin 3 segons més no ho dirien.
- Mentre estava dalt de l’escenari fent el minut de silenci i mirava els meus conciutadans he pensat que tant com sovint parlem de construcció de ciutadania, i de desenvolupar el sentiment de comunitat i la responsabilitat mútua dels ciutadans pel bé comú… i el que hem fet aquesta tarda és dir que sí ens importa el que ens passa els uns als altres i que no restem indiferents a allò que passa dins de les nostres comunitats, dins del nostre petit país… Si això no és desenvolupar sentiment de pertinença i comunitat social, llavors no sé qué és.
He pensat que si aquells nois, quan baixaven del tren a Castelldefels i decidien,espontàniament, baixar a les vies per creuar-les, haguessin pensat per un moment, ja no només en la seva pròpia vida, sinó en que el món no restaria indiferent al que ells feien… potser s’ho haguessin pensat… I, més enllà, si això farà que molts més s’ho pensin abans de fer coses que, ja no només poden atemptar contra la seva pròpia vida, sinó que no restaran indiferents a la resta…
Ànims als companys i amics de Castelldefels.
Misericòrdia, compasió i condol per a les families i amics dels difunts.
Pau al cor i a les ánimes de tots els qui han hagut de veure i viure en primera persona aquesta desgràcia. Que aconsegueixin esborrar de la seva ment el patiment i el dolor viscut. L’horror.
Bona nit.