Montmelonins amb empenta (I)

Avui vull dedicar aquesta entrada a la posada en marxa del projecte empresarial de la Silvia Rodriguez Mallafrè, que recentment ha estrenat pàgina web.

Conec la Silvia de fa molt de temps i sé com és d’apassionada en tot allò que fa. I tot i que una miqueta de lluny, he anat seguint el procés de creació i posada en marxa de la seva empresa i la il·lusió amb la que ha anat fent tots i cadascun dels sovint complexos passos que porten a donar forma i posar en marxa un projecte propi.

El cas de la Silvia crec que és i ha de ser un bon exemple de com, en moments de dificultats, saber mirar endavant, arriscar i donar el pas. Tampoc res és casualitat i el currículum de la Silvia ja ens deixa veure que, quan un lluita i s’esfoça per preparar-se i per formar-se, tot i que en alguns moments pugui semblar que no ha de servir de res, al final sempre acaba donant els seus fruits, perquè més enllà dels coneixements, quan un es forma, també es forma com a persona.

Al seu web, la Silvia explica el seu currículum:

“Me llamo Sílvia Rodríguez Mallafré, nací en Barcelona en 1967 y supongo que el hecho de haber nacido en una ciudad tan impregnada de belleza visual fue determinante para que, en 1995, me graduara en diseño de interiores en la escuela Elisava de Barcelona. Además, he obtenido el título “Bachelor of arts with honours” del Winchester School of Art de la Universidad de Southampton.

En 1994 fui finalista de los premios ARQ-INFAD para estudiantes HA-BITACOLA 1994 y en el año 1995 obtuve una beca Erasmus en la Universidad de Arte y Diseño UIAH de Helsinki (Finlandia) en la que, durante seis meses, estudié con grandes profesionales del diseño de interiores y de la arquitectura finesa.
Por último, realicé los exámenes de la escuela oficial La Llotja, Escuela Superior de Diseño y Arte, y obtuve el título oficial de Graduado en Artes Aplicadas, sección Decoración y Arte Publicitario.

Desde mis años de estudiante y hasta hoy, mi carrera profesional ha estado ligada a diferentes despachos de arquitectura e interiorismo, como Naia Arquitectura y J.Monclús, con los que he colaborado como freelance. Durante estos años, también he trabajado para clientes particulares como Tecni-Plasper o el Centro termal Caldea, en Andorra.

Mi trayectoria profesional ha ido evolucionando con el tiempo, pendiente siempre de las últimas novedades y mejoras tecnológicas. Me he formado continuamente sin dejar de tener en cuenta que los buenos espacios son aquellos que están al servicio de las personas. Un buen diseño no es solo estética, sino que también es, por encima de todo, ética y responsabilidad.”

Blog de Pere Rodriguez

Estat de l’atur a Montmeló

El mes d’Agost ha estat dolent per la ocupació a pràcticament tots els territoris, incloent, evidentment, el Vallès Oriental.
S’ha produït, durant el mes d’agost, una repuntada general de la taxa d’atur que esdevé, si més no, preocupant.i que ha trencat una tendència positiva que, d’altra banda, contrasta amb l’evolució recent del PIB

Comparant l’evolució de la taxa d’atur a Montmeló i als pobles veïns, però, veiem algunes diferències que voldria comentar i que em semblen prou interessants.

Font: Departament de Treball (Gencat)

D’una banda, i pel que fa a Montmeló, voldria ressaltar que es consolida la tendència a que la taxa d’atur registrat estigui per sota de la mitjana del Vallès Oriental, i m’atreviria a dir que aquesta pujada del mes d’agost, també ha estat inferior del que ho ha estat a la resta de la comarca. Amb l’actual taxa d’atur ens situem a l’escenari que teníem al Maig d’enguany, i per sota dels màxims històrics que havíem tingut al març de 2009 amb un 16,03%.

De les poblacions dels voltants, només Parets i Montmeló quedem per sota de la mitjana del Vallès Oriental, i l’evolució recent de les dades a Parets, fa que la diferència entre els dos municipis, malgrat tenir una composició demogràfica i de teixit productiu força diferent, sigui molt petita.

Per sobre de la mitjana comarcal es situa en aquest cas Granollers, amb una evolució molt similar, mentre que La Llagosta, Mollet del V. i Montornès del V. se situen a una distància important de la mitjana comarcal.
Cal destacar la bona evolució de les dades a La Llagosta, que és un dels pocs municpis que manté una tendència a la baixa durant tot el 2011 i que ha aconseguit mantenir-la durant el mes d’agost, cosa que no ha succeït ni a Mollet ni a Montornès, on sí ha repuntat la taxa a l’agost i ambdos municipis es situen com els dos municipis amb la taxa d’atur més alta dels que es comparen en aquesta gràfica, a molt poca distància l’un de l’altre.

L’atur per sexes


Hi ha, en aquest sentit una tendència preocupant que augmenta al llarg dels mesos i que també ho ha fet durant el mes d’agost.
Tradicionalment la taxa d’atur femenina sempre ha estat més alta que la taxa d’atur masculina, però, a més, la distància que existeix entre les dues augmenta mes rera mes.

He restat la taxa d’atur femenina a la taxa d’atur masculina al llarg dels mesos per veure quina “distància” percentual hi ha entre les dues als diferents municipis de la comarca i a la pròpia comarca, i la conclusió és que cada vegada hi ha més distància entre la taxa d’atur femenina i la taxa d’atur masculina. O dit d’una altra manera. L’atur creix, en bona mesura, perquè cada vegada hi ha més dones a l’atur respecte dels homes que ho estan.
A la següent gràfica s’bserva clarament:

Font: Elaboració pròpia a partir de Gencat

Si mirem la tendència de la línia comarcal, veiem clarament que la distància, en general creix per a tots els municipis. I igualment, la tendència general del gràfic, com es pot veure, és a l’alça.

Mirant les particularitats dels municipis, sobta la xifra de Parets, en què la taxa d’atur femenina és gairebé 6,5 punts percentuals superior a la taxa d’atur masculí. Per contra, a Granollers, aquesta distància amb prou feines arriba als 2,5 punts percentuals.

També és preocupant l’evolució seguida per aquesta “distància” a Montmeló, en què des del Maig hi ha hagut una repuntada important fins a situar-nos pràcticament en els 6 punts de diferència.

A manca de més anàlisi, m’aventuro a llençar la hipòtesi que això té a veure amb la naturalesa dels llocs de feina. A les dues grans ciutats de la comarca (Granollers i Mollet), la distància és molt menor que a la resta. Així, crec que la concentració de llocs de treball de caràcter administratiu o lligat al sector serveis, amb major ocupabilitat femenina, contribueix a disminuir la diferència entre les taxes, mentre que la ocupació fonamentalment industrial… però això caldrà suportar-ho amb dades. Queda per a una altra entrada al blog.

Posat en relació amb la gràfica anterior d’evolució de la taxa d’atur, es produeix una contradicció important: els municipis amb menor taxa d’atur dels què es comparen són els què tenen més distància entre la taxa d’atur masculí i la taxa d’atur femení. 

Això mentre que Montornès i La Llagosta, presenten distàncies importants mentre que, alhora, també tenen una taxa d’atur elevada en comparació amb la resta. Caldrà analitzar-ho amb més detall per veure exactament a quins fenòmens respon.

L’atur i l’edat

Aquí arribem, a la peça que segurament ens manca: els municipis amb una taxa d’atur més alta, són també els qui tenen un atur juvenil més alt. La Llagosta, Mollet del V. o Montornès, tenen una taxa d’atur juvenil (de menors de 20 anys) molt superior a la mitjana comarcal o la taxa d’atur de la resta de municipis que es comparen.

Aquí només es compara el mes d’agost, i caldria veure el comportament d’aquesta variable en altres mesos. També ho faré en una entrada posterior.

Font: Elaboració pròpia a partir de Gencat

I aquí tenim, crec algunes respostes.
Com es pot veure clarament, les taxes d’atur jovenil més elevades es corresponen amb les taxes d’atur més elevades a nivell global.

Si mirem l’evolució de la taxa d’atur de la franja d’edat entre 16 i 20 anys, ho veiem molt més clar.

Font: Elaboració pròpia a partir de Gencat

Els municipis amb una taxa d’atur jovenil més baixa són els què finalment tenen una taxa d’atur més baixa.

Però, anant més enllà.

Sabeu quina és la sorpresa que m’he emportat mirant dades?

Doncs que en aquesta franja d’edat la taxa d’atur femenina es notablement inferior que la taxa d’atur masculina. La resposta no és que les noies treballin més en aquesta franja d’edat, sinó que estudien més.

L’abandonament del sistema educatiu passada la ESO és el que justifica que la taxa d’atur masculina en aquesta franja d’edat sigui molt superior a la resta de franjes d’edat i, en qualsevol cas, que sigui molt superior a la taxa d’atur femenina.

Aqui ho deixo per avui.

Blog de Pere Rodriguez

Profesores

Un interessant article d'Elvira Lindo

ELVIRA LINDO

Profesores

ELVIRA LINDO 07/09/2011

Confundir horas lectivas con horas de trabajo no es gratuito, es una manera de contribuir al lugar común de que los profesores trabajan poco. Tampoco es nuevo: siempre que se trata de estrechar los derechos laborales en la enseñanza alguien deja caer, como de manera inocente, que los docentes de la educación pública gozan de más ventajas que el resto de los trabajadores. Por más que se informe sobre los desafíos a los que se enfrenta un profesor en nuestros días, siempre habrá un buen ciudadano que llame a la radio o escriba al periódico para informar, por ejemplo, de las largas vacaciones que disfrutan los maestros. Es un clásico. A los políticos se les llena la boca con que no hay inversión más útil en nuestro país que la destinada a educación, hasta que un día se ponen a hacer números y empiezan por ahí: prescindiendo de interinos y poniendo sobre los hombros de cada trabajador dos horas más.

Explicar que ser profesor no consiste solo en dar clase debería de ser innecesario. ¿Qué consideración se les tiene a los docentes si se extiende esa idea? El profesor enseña, pero también corrige, ha de preparar sus clases, perder un tiempo precioso en absurdos requerimientos burocráticos y, en ocasiones, hacer labores de trabajador social. La educación requiere ahora más energía que nunca y no es infrecuente que el enseñante desarrolle patologías físicas o psíquicas. Su trabajo cansa, es más duro que muchos de los trabajos que nosotros realizamos. Los niños y los adolescentes son grandes devoradores de la energía adulta. Los escritores que hemos visitado colegios e institutos lo sabemos: dos horas dando una charla ante una vampírica muchachada te dejan para el arrastre.

¿Cómo pretenden los responsables del injustificable derroche autonómico que se comprenda que el sacrificio ha de comenzar por los que ya están sacrificados?

Blog de Pere Rodriguez

Ensenyament desmenteix la reducció del 50% de la subvenció a les escoles de música

És de justícia fer conèixer les rectificacions, quan arriben.

Aquest és el comunicat de premsa que va fer públic el departament d’ensenyament fa uns dies:


Ensenyament desmenteix la reducció del 50% de la subvenció a les escoles de música

 

  • Tal i com es va tractar a la  Comissió mixta Departament d’Ensenyament i les Entitats Municipalistes –Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis- la previsió del departament és arribar a un 77% de la subvenció de les escoles de música. En el cas de les llars d’infants la previsió és mantenir la subvenció fins el 89% atès el caràcter social d’aquest servei.

 

  • Està previst arribar fins 1.600 euros en el cas de les llars d’infants i 460 en les escoles de música

 

  • Atès que el pressupost de la Generalitat no estava aprovat en iniciar els tràmits, Ensenyament ha comunicat als ajuntaments el primer pagament de 1.300 euros per a les llars d’infants i de 300 euros en el cas de les escoles de música

 

 

El Departament d’Ensenyament ha iniciat els tràmits de les subvencions per a les  escoles de música i per a les llars d’infants per al passat curs 2010-2011. Per tant, la reducció en relació a l’exercici de 2010 no seria del 50% sinó d’un 23% en les escoles de música i d’un 11% en el cas de les llars d’infants. Ensenyament preveu atorgar una subvenció per alumne de 1.600 euros a les corporacions locals en llars d’infants i de 460 euros per alumne en el cas de les escoles de música.

 

Així ho va tractar Ensenyament amb els representants de les corporacions locals, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, a través de la Comissió mixta Departament d’Ensenyament i Entitats Municipalistes.

 

Els comunicats que el Departament d’Ensenyament va enviar a les diferents corporacions locals informant de la subvenció que rebrien eren prèvies a l’aprovació del pressupost.

 

Això explica la previsió de dues fases:

 

          Una primera fase feta amb pressupost de pròrroga:

1.300 euros per a les llars d’infants i 300 euros per a les escoles de música.

          Una segona fase amb pressupost definitiu:

Llars d’infants. 300 euros afegits als 1.300 euros anteriors:

1.600 euros

Escoles de música: 160 euros afegits als 300 euros anteriors: 460 euros

 

 

El Departament d’Ensenyament entén que aquest ha estat el motiu de confusió entre algunes corporacions locals.

 

Degut a la situació actual i al finançament estatal el Departament d’Ensenyament no pot arribar al màxim de les subvencions, i per tant, l’objectiu ha estat que aquest fet afectés el menys possible a les llars d’infants per l’impacte social que suposa.

 

 

 

9 d’agost de 2011

Blog de Pere Rodriguez