El mes d’Agost ha estat dolent per la ocupació a pràcticament tots els territoris, incloent, evidentment, el Vallès Oriental.
S’ha produït, durant el mes d’agost, una repuntada general de la taxa d’atur que esdevé, si més no, preocupant.i que ha trencat una tendència positiva que, d’altra banda, contrasta amb l’evolució recent del PIB
Comparant l’evolució de la taxa d’atur a Montmeló i als pobles veïns, però, veiem algunes diferències que voldria comentar i que em semblen prou interessants.
 |
| Font: Departament de Treball (Gencat) |
D’una banda, i pel que fa a Montmeló, voldria ressaltar que es consolida la tendència a que la taxa d’atur registrat estigui per sota de la mitjana del Vallès Oriental, i m’atreviria a dir que aquesta pujada del mes d’agost, també ha estat inferior del que ho ha estat a la resta de la comarca. Amb l’actual taxa d’atur ens situem a l’escenari que teníem al Maig d’enguany, i per sota dels màxims històrics que havíem tingut al març de 2009 amb un 16,03%.
De les poblacions dels voltants, només Parets i Montmeló quedem per sota de la mitjana del Vallès Oriental, i l’evolució recent de les dades a Parets, fa que la diferència entre els dos municipis, malgrat tenir una composició demogràfica i de teixit productiu força diferent, sigui molt petita.
Per sobre de la mitjana comarcal es situa en aquest cas Granollers, amb una evolució molt similar, mentre que La Llagosta, Mollet del V. i Montornès del V. se situen a una distància important de la mitjana comarcal.
Cal destacar la bona evolució de les dades a La Llagosta, que és un dels pocs municpis que manté una tendència a la baixa durant tot el 2011 i que ha aconseguit mantenir-la durant el mes d’agost, cosa que no ha succeït ni a Mollet ni a Montornès, on sí ha repuntat la taxa a l’agost i ambdos municipis es situen com els dos municipis amb la taxa d’atur més alta dels que es comparen en aquesta gràfica, a molt poca distància l’un de l’altre.
L’atur per sexes
Hi ha, en aquest sentit una tendència preocupant que augmenta al llarg dels mesos i que també ho ha fet durant el mes d’agost.
Tradicionalment la taxa d’atur femenina sempre ha estat més alta que la taxa d’atur masculina, però, a més, la distància que existeix entre les dues augmenta mes rera mes.
He restat la taxa d’atur femenina a la taxa d’atur masculina al llarg dels mesos per veure quina «distància» percentual hi ha entre les dues als diferents municipis de la comarca i a la pròpia comarca, i la conclusió és que cada vegada hi ha més distància entre la taxa d’atur femenina i la taxa d’atur masculina. O dit d’una altra manera. L’atur creix, en bona mesura, perquè cada vegada hi ha més dones a l’atur respecte dels homes que ho estan.
A la següent gràfica s’bserva clarament:
 |
| Font: Elaboració pròpia a partir de Gencat |
Si mirem la tendència de la línia comarcal, veiem clarament que la distància, en general creix per a tots els municipis. I igualment, la tendència general del gràfic, com es pot veure, és a l’alça.
Mirant les particularitats dels municipis, sobta la xifra de Parets, en què la taxa d’atur femenina és gairebé 6,5 punts percentuals superior a la taxa d’atur masculí. Per contra, a Granollers, aquesta distància amb prou feines arriba als 2,5 punts percentuals.
També és preocupant l’evolució seguida per aquesta «distància» a Montmeló, en què des del Maig hi ha hagut una repuntada important fins a situar-nos pràcticament en els 6 punts de diferència.
A manca de més anàlisi, m’aventuro a llençar la hipòtesi que això té a veure amb la naturalesa dels llocs de feina. A les dues grans ciutats de la comarca (Granollers i Mollet), la distància és molt menor que a la resta. Així, crec que la concentració de llocs de treball de caràcter administratiu o lligat al sector serveis, amb major ocupabilitat femenina, contribueix a disminuir la diferència entre les taxes, mentre que la ocupació fonamentalment industrial… però això caldrà suportar-ho amb dades. Queda per a una altra entrada al blog.
Posat en relació amb la gràfica anterior d’evolució de la taxa d’atur, es produeix una contradicció important: els municipis amb menor taxa d’atur dels què es comparen són els què tenen més distància entre la taxa d’atur masculí i la taxa d’atur femení.
Això mentre que Montornès i La Llagosta, presenten distàncies importants mentre que, alhora, també tenen una taxa d’atur elevada en comparació amb la resta. Caldrà analitzar-ho amb més detall per veure exactament a quins fenòmens respon.
L’atur i l’edat
Aquí arribem, a la peça que segurament ens manca: els municipis amb una taxa d’atur més alta, són també els qui tenen un atur juvenil més alt. La Llagosta, Mollet del V. o Montornès, tenen una taxa d’atur juvenil (de menors de 20 anys) molt superior a la mitjana comarcal o la taxa d’atur de la resta de municipis que es comparen.
Aquí només es compara el mes d’agost, i caldria veure el comportament d’aquesta variable en altres mesos. També ho faré en una entrada posterior.
 |
| Font: Elaboració pròpia a partir de Gencat |
I aquí tenim, crec algunes respostes.
Com es pot veure clarament, les taxes d’atur jovenil més elevades es corresponen amb les taxes d’atur més elevades a nivell global.
Si mirem l’evolució de la taxa d’atur de la franja d’edat entre 16 i 20 anys, ho veiem molt més clar.
 |
| Font: Elaboració pròpia a partir de Gencat |
Els municipis amb una taxa d’atur jovenil més baixa són els què finalment tenen una taxa d’atur més baixa.
Però, anant més enllà.
Sabeu quina és la sorpresa que m’he emportat mirant dades?
Doncs que en aquesta franja d’edat la taxa d’atur femenina es notablement inferior que la taxa d’atur masculina. La resposta no és que les noies treballin més en aquesta franja d’edat, sinó que estudien més.
L’abandonament del sistema educatiu passada la ESO és el que justifica que la taxa d’atur masculina en aquesta franja d’edat sigui molt superior a la resta de franjes d’edat i, en qualsevol cas, que sigui molt superior a la taxa d’atur femenina.
Aqui ho deixo per avui.