Avui ha estat un dia molt especial.
Ens hem reunit una bona colla d’ex-alumnes del Seminari Menor La Conreria per celebrar amb Mn. Oriol els seus 50 anys de dedicació al sacerdoci.
Ha estat un dinar molt emotiu i ple de records. Alguns feia 15 anys que no ens veiem… i semblava que fos ahir…
Hem recordat gent que no hi era i hem rigut de la infinitat d’anècdotes, aventures, desventures i que tots recordem amb gran carinyo i que ens acompanyaran sempre.
Un cop més, com milers de matins de la nostra infància, al mig de nosaltres hi havia Mn. Oriol.
Mn. Antoni Oriol i Vera és per a tots els qui tenim la sort de coneixer-lo, una referència vital. Les seves paraules, i no menys els seus silencis, ens han educat amb l’amor de l’exemple i la sinceritat del propi testimoni durant molts anys.
Igual com passa amb els pares o els avis, un comença a adonar-se de la dimensió del deute contret a mida que es va fent gran i va madurant.
Personalment, i sé que molts dels meus companys pensen el mateix, sóc conscient de com de gran és el deute que mantinc amb Mn. Oriol. I coneixent-lo, i precissament pel llegat del deute, també sóc molt conscient que aquest deute només el podrem saldar si som capaços de ser els homes que Mn. Oriol ens va ensenyar a ser: Amor, humilitat, integritat i respecte pels altres.
Avui, com deia, ha estat un dia molt emotiu. Un retorn a la pàtria afectiva i emocional. Una revisita al lloc més profund dels sentiments i motivacions que, en fons, fan que dia a dia fem el que fem i siguem qui som.
Gràcies Mn. Oriol.