Ha costat, i molt, però l’èxit col·lectiu del nou finançament ja està aquí.
Aquests dies que venen, començant per les portades dels diaris de demà vindran plenes de finançament. Comparatives, gràfiques, comentaris, taules…. però, abans de començar la ronda de revisió de la realitat interpretable fem una mica de sumari:
- PSC ha liderat i recolçat el procés i el seu resultat.
- ICV ha estat corresponsable durant la negociació a Catalunya i a Madrid.
- ERC ha estat a la línia capdevantera de la negociació, i tot i els dubtes, els estira i arronsa, finalment s’han convençut de la evidència i hi han donat el seu recolçament (podeu llegir aquí el post de Joan Puigcercós)
- PP, mentre fa que no amb el cap, els presidents de les seves autonomies posen la mà i somriuen. Fets, no paraules.
I CiU??? Estic desitjant veure la interpretació dels fets, però de moment, al C/ Corcega s’hi deuen haver posat dels nervis…: s’han quedat sols. Continuaran com fins ara? Friso d’escoltar Monsieur Puig. A veure quina lliçó de catalinitat se n’en pesca aquesta vegada!
Els agents socials, la societat civil s’ha pronunciat majoritàriament a favor de l’acord, perquè des del primer moment acompleix les demandes fetes, tant en les quantitats com en les formes, i perquè és completament estatutària.
Ara és el moment d’agafar embranzida: més que mai cohesió i justicia social.
Millor educació, millor sanitat, més ajudes a les famílies, més ajudes als treballadors i a les empreses. Perquè sempre hem defensat que millor Catalunya és, abans que res, millor qualitat de vida dels catalans. De TOTS els catalans.