El PSC de Montmeló ha tornat a guanyar les eleccions municipals celebrades ahir.
Hem augmentat en nombre de vots i en percentatge respecte a 2011, rebent el suport i la confiança majoritària de l’electorat, amb 1.845 vots i un 41,64%.
L’aplicació de la llei d’Hondt ens dóna 6 regidors, igual que a la principal força de la oposició, que ha obtingut 1.734 vots (un 39,13%).
ERC aconsegueix 1 regidor, tornant a l’Ajuntament després de 4 anys d’haver estat sense representació. Ha obtingut 294 vots (6,64%). CiU i PP queden fora de l’Ajuntament en no haver assolit el resultat mínim per aconseguir un regidor. El PP ha obtingut 281 vots, un 6,34% dels vots, i CiU 221 vots, un 4,99%.
Veieu com l’aplicació de la llei d’Hondt comporta coses com que, amb una diferència de 13 vots, ERC obtè 1 regidor mentre que PP queda fora de l’Ajuntament. Així, una diferència de 13 vots i un 0,30% en els vots marca la diferència entre tenir representació al plenari i no tenir-la.
Com es pot veure, el ple de l’Ajuntament queda configurat amb 3 úniques forces polítiques. 6 regidors per al PSC, 6 regidors per a ICV-EUiA i 1 regidor per a ERC.
Clarament, la forta polarització del vot a Montmeló ha significat que hi hagi 2 forces polítiques que aglutinen el 80,77% del vot, la qual cosa ha tingut fortes repercussions en la representació de les minories del municipi en el plenari de l’Ajuntament. Sembla que els qui parlen de la fi del bipartidisme no s’estaven referint exactament a això…
I una dada molt important: per si algú tenia dubtes, Montmeló és poble d’esquerres. Les 3 forces amb representació municipal són d’esquerres, quedant fora la resta d’opcions.
Dit això, arriba el moment de cercar les majories necessàries per governar el municipi.
El PSC ha estat la força més votada, i per tant, la legitimada per les urnes a formar una majoria de govern. Ha obtingut un 2,51% més de vots que la segona força, i per tant els ciutadans han expressat la seva voluntat que continuï al capdavant de l’Ajuntament.
No obstant, no ho podrà fer sol, i caldrà intentar arribar a pactes amb la resta de forces del plenari.
En el breu espai de temps que ha passat des de la finalització del recompte i la proclamació de resultats i aquesta hora en la què escric, ja he pogut llegir als mitjans i a les xarxes veus que animaven a la segona força política a intentar pactar contra la força més votada a Montmeló.
Només em pregunto què haguéssin dit en cas contrari. Perquè si no preguntaven fa alguns mesos si estaríem disposats a acceptar la llista més votada a Montmeló?
Em pregunto també què deia aquesta formació política a Montornès del Vallès l’any 2007.
A La Llagosta, el pacte contra la força més votada l’any 2011, que va ser el PSC, ha passat factura, perquè no és mai positiu governar contra la voluntat majoritària d’un poble.
Comencen unes setmanes de pacte i consens. De diàleg i de compromís. I també de demostrar amb els fets que el compromís amb el resultat a les urnes, respectant la llista més votada no són només paraules.