Fa uns dies em va arribar un escrit que corre per Montmeló demanant ser signat.
Exactament diu:
MONTMELÓ RECHAZA CIENTOS DE PISOS JUNTO A LAS VÍAS
Muchos vecinos creíamos que el proyecto de vías soterradas sería bueno para Montmeló, pero ahora nos hemos dado cuenta de la realidad: el tren no pasara bajo tierra como el metro, sino que lo quieren cubrir a unos ocho metros por encima de la vía actual. Los dirigentes municipales dicen que para financiar esta obra habrá que construir unos 1.000 pisos. Resulta que en Montmeló no hay espacio suficiente, ya que la superficie del municipio – cuatro kilometros cuadrados- es una de las más pequeñas de Cataluña y de toda España, y la mitad de dicho espacio pertenece al Circuit de Cataluña.
El ayuntamiento quiere hacer una parte de esas 1.000 viviendas al lado de las vías, donde están el parking y los eucaliptos, en un terreno de Renfe, y prefiere pagar parte de la obra de las vías a cambio de la propiedad de los terrenos. Así, los recalificará y podrá construir centenares de pisos. En otros municipios, las obras de este tipo las financian Renfe y el Gobierno, pero Montmeló quiere construir de manera agresiva, sin respetar los criterios de sostenibilidad urbanística de la UE.
Dicen que parte de esos pisos será de protección oficial; estamos a favor de la protección oficial siempre que nos garanticen la calidad de vida. Los que vivan en esos pisos tendrán que aguantar vibraciones y grietas cada vez que pase un convoy a 250 km/h. En Montmeló todavía hay muchos problemas por resolver, como el de los niños de la escuela Pau Casals, que no pueden usar el gimnasio. Por todo ello, pedimos que se anule el proyecto de pisos junto a las vías y que el ayuntamiento piense más en la salud de sus ciudadano y del medioambiente.
Firmado Dolors Cuní y 47 firmas más.
La veritat es que sento certa tristessa en llegir-lo. Per començar l’article comença amb una confusió preocupant. El Tren d’Alta Velocitat mai no ha estat un projecte. No ha estat com el teatre auditori, l’Escola Bressol, etc… El Tren d’Alta Velocitat ha estat sempre, des del primer dia, una infraestructura mai buscada per Montmeló.
Sembla que hi ha qui no recorda que el projecte inicial era el de fer una pantalla de formigó que travessés el poble de punta a punta, i au, tira milles.
Sembla també que hi ha qui no recorda que portem 10 ANYS i innumerables reunions amb tots els nivells de govern possibles per aconseguir que ens soterressin el TAV al seu pas per Montmeló.
A continuació diu «El tren no pasara bajo tierra como el metro, sino que lo quieren cubrir a unos ocho metros por encima de la vía actual.»
Es curiós com la historia es burla de nosaltres sovint: La muntanya de terra que hi ha a banda y banda de la vía prové d’un moviment de terra que es va haver de fer per construir l’actual pont de pedra. Aquest moviment de terres es va fer després de la construcció del tren, perquè era la única manera de fer passar el pont en un punt. Només mirant la fesonomía del Carrer Primer de Maig i del Carrer Miquel Biada per adonar-se.
Em pregunto si el ciutadà de Montmeló d’aqui a un segle, quan camini per la rambla central del poble se li acudirà pensar que el tren no està soterrat «como el metro».
Cal recordar també, perquè sembla que hi ha qui o no ho sap o ho ha oblidat, que Foment paga el soterrament del TAV. Y punto pelota. Però no a Montmeló perquè siguem més tontos. Arreu on passi el TAV Foment paga el soterrament del TAV, i no la resta.
Això vol dir que Foment no paga, de cap manera, el soterrament de Rodalies: vet aquí on anem a parar a la proposta original del mur de formigó per al TAV.
QUE RODALIES SE SOTERRI AL SEU PAS PER MONTMELÓ NOMÉS HA ESTAT POSSIBLE PEL BON TREBALL DE MOLTS ANYS DE MOLTS CIUTADANS I SERVIDORS PÚBLICS DE MONTMELÓ.
Aquesta feina ha fet que avui en día la Generalitat de Catalunya pagui tot el que sobrepassi dels 18 millions d’Euros de cost del soterrament i que RENFE (ara Adif) cedeixi bona part dels terrenys que té al municipi per tal de poder finançar el soterrament de Rodalies.
Així que ara cal pagar el soterrament de Rodalies, per tal de fer de Montmeló un poble tot nou.
També em preocupa que es parli del número de vivendes tan alegrement. Qui ha dit 1.000? On? Si ni tan sols estan aprobats els plans urbanistics!!!
D’altra banda, les vivendes no aniran totes al frontal de la vía, com també he sentit que es va dient. Les vivendes aniran, d’una banda més enllà del parc del Sant Crist, d’altra banda a l’esplanada de l’Escorxador i finalment al frontal de la via del tren.
S’ha convocat un concurs d’idees amb la col.laboració de l’Incasòl per tal d’aconseguir les millors idees possibles per al nostre soterrament. Us puc ben assegurar que quan he vist els projectes presentats veig un Montmeló impressionant que m’agrada molt i molt. Els criteris d’edificació son els mateixos que s’han seguit a la Quintana: espais oberts, zones verdes, alçades de planta +3 o planta +4 com a molt. En definitiva, un centre del poble tot nou. Quants municipis donarien el que fos per poder fer un centre del poble tot nou amb criteris urbanistics actuals!!!
Em fa gràcia, també, la importància que de sobte han cobrat els eucaliptus del costat de la via. Jo he crescut, literalment, sota aquells eucaliptus, sota el pont verd de la via. Tinc molts records d’infantesa i primera joventut per aquells racons, i sóc el primer a reconèixer que l’Eucaliptus es un dels pitjors arbres que es poden plantar i mantenir. Qualsevol que tingui un mínim de sensibilitat ambiental ho sap. Només la industria paperera ha mostrat interés en tenir grans plantacions plenes d’eucaliptus.
I el que em sembla insultant es el «Los que vivan en esos pisos tendrán que aguantar vibraciones y grietas cada vez que pase un convoy a 250 km/h». Sap aquesta gent que avui el Talgo ja passa a velocitats molt semblants? Haver viscut bona part de la vida al costat de la via m’ho permet saber. Però, encara més, perquè el que s’ha aconseguit brillantment a Sants, Vilafranca del Penedés, Santander, Sabiñanigo, Bilbao, Puertollano, Ciudad Real, Tarragona, Madrid, etc… no s’ha de poder aconseguir a Montmeló quan comptem amb els millors arquitectes i l’assessorament del departament d’Urbanisme i Obres Públiques de la Generalitat i l’Incasòl???? Que què s’ha aconseguit a tots aquests llocs? Construir al costat de les vies d’alta velocitat sense cap mena de problema.
I finalment, respecte al menjador del Pau Casals, etc… No se li pot demanar a tothom que conegui de finances municipals, PERÒ, dos coses molt importants:
1.- Les Escoles i els Instituts són competència de la Generalitat de Catalunya, no de l’Ajuntament. Les inversions als centres les ha de fer el Departament d’Ensenyament, i l’Ajuntament té encomanat el seu manteniment. Precisament per aquesta raó l’Ajuntament cedeix de forma habitual les instal.lacions esportives del municipi a l’Escola Pau Casals.
2.- Un dels principals ingressos de Montmeló prové de les tranferències d’impostos del Govern Central. A data d’avui Montmeló està dins del grup dels municipis de menys de 10.000 habitants, mentre manté una població real de prop de 9.500 persones i una població empadronada de 8.890, si no recordo malament: es a dir, que Montmeló es troba en una de les pitjors situacions en què es pot trobar un municipi petit: oferint serveis per una població efectiva de 10.000 habitants rebent el mateix barem de recursos que rep un municipi de 5.000. Superar la petita barrera que separa els 8.890 habitants dels 10.000 significa, de fet, rebre proporcionalment molts més recursos de l’Estat que, ningú no ho dubti, han de significar més i millors serveis per als montmelonins.
Tot plegat em pregunto si tot això es ignorància i mala fé.
D’una banda penso que és ignorància perquè qualsevol persona que hagi estat mínimament involucrada en el moviment associatiu de Montmeló, en els seus partits polítics o en la infinitat d’actes, escrits, articles, etc… que durant aquests deu anys s’han escrit sobre el soterrament té ben clares les raons de tot això.
Si penso que és mala fe… llavors és quan em posso més trist. Si arrivessim a descobrir que hi ha qui difón aquests arguments pretenent treure’n algún rèdit polític… quina tristessa…
Confiem en la dignitat humana i pensem que es tracta d’ignorància: així, caldrà treballar per explicar les coses tal i com són.
I si després d’explicades descobrim que en realitat no era ignorància… llavors ja veurem.